El candidat del PSOE: Alfredo Pérez Rubalcaba
Alfredo Pérez Rubalcaba és càntabre, nascut a Solars el juliol de 1951. I, encara que la major part de la seva vida ha transcorregut a Madrid, sempre que té ocasió reivindica la seva condició de muntanyenc.
Rubalcaba va ser un estudiant brillant: primer com a alumne del madrileny Col · legi del Pilar, i més tard ala Facultat de Ciències Químiques de la Universitat Complutense , on es va doctorar el 1978 amb Premi Extraordinari. Acabada la carrera, va passar per les universitats de Constança (Alemanya) i Montpeller (França), i va obtenir la plaça de professor titular de química orgànica a la Universitat Complutense , en la mateixa facultat en la qual havia estudiat.
En la seva època d'estudiant sorgeixen dues passions que mai ha abandonat: l'esport i la política. Atleta de velocitat, va aconseguir marques més que notables en l'àmbit universitari, però una greu lesió va frustrar la seva carrera esportiva.
Alfredo Pérez Rubalcaba és càntabre, nascut a Solars el juliol de 1951. I, encara que la major part de la seva vida ha transcorregut a Madrid, sempre que té ocasió reivindica la seva condició de muntanyenc.
Rubalcaba va ser un estudiant brillant: primer com a alumne del madrileny Col · legi del Pilar, i més tard a
En la seva època d'estudiant sorgeixen dues passions que mai ha abandonat: l'esport i la política. Atleta de velocitat, va aconseguir marques més que notables en l'àmbit universitari, però una greu lesió va frustrar la seva carrera esportiva.
Com la majoria dels líders polítics de la seva edat, va començar la seva activitat política en grups d'esquerra de la universitat i va ser representant estudiantil, abans d'ingressar al PSOE. Després de l'arribada dels socialistes al Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba ocuparia importants càrrecs en l'Administració, sempre en l'àmbit de la seva altra gran passió: l'educació. El seu profund coneixement del món educatiu es va forjar en els anys del Ministeri d'Educació, on va arribar el 1982. Va ser Director General d'Universitats, secretari general i secretari d'Estat d'Educació, i ministre d'Educació i Ciència el 1992.
En aquest període es va realitzar el trànsit del sistema educatiu heretat de la dictadura al propi de la democràcia, amb fites comla Llei de reforma universitària (LRU) de 1983, que va desenvolupar el principi d'autonomia universitària, la Llei orgànica del dret a l'Educació (LODE) de 1985, que va consolidar la xarxa pública d'ensenyament, va establir el règim de concerts educatius, i va permetre la participació d'alumnes, professors i pares en la comunitat escolar, o la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) de 1990 que va ampliar l'ensenyament obligatori fins als 16 anys i reformar la FP.
En aquest període es va realitzar el trànsit del sistema educatiu heretat de la dictadura al propi de la democràcia, amb fites com
Cal destacar per l’ importància que ha tingut la intensa política de beques que es va desenvolupar en aquesta etapa. Com a resultat d'una política centrada en la igualtat d'oportunitats, en els anys en què Alfredo Pérez Rubalcaba va estar al Ministeri d'Educació es va multiplicar per més de deu el pressupost dedicat a beques i ajudes a l'estudi. Així mateix, des de la seva responsabilitat en l'àmbit d'universitats, va elaborar la Llei de la Ciència de 1986. Una norma que durant els seus 25 anys de vigència ha estat fonamental per a l'avenç de la investigació a Espanya.
El 1993 va deixar el Ministeri en el qual havia estat més de deu anys, per assumir la cartera de Presidència i el càrrec de portaveu del Govern.
Arran de la victòria del PP a les eleccions generals de 1996, Rubalcaba va desenvolupar la seva activitat política com a membre de l'Executiva del PSOE, i des del seu escó al Congrés dels Diputats. En el seu treball des de l'Oposició, Rubalcaba va ser el portaveu socialista ala Comissió de Ciència i Tecnologia, i va assumir la representació del PSOE en matèria de la política davant del terrorisme. En aquest sentit, va impulsar l'Acord per les Llibertats i contra el Terrorisme, conegut també com a Pacte Antiterrorista, subscrit pels dos principals partits al desembre de 2000.
El 1993 va deixar el Ministeri en el qual havia estat més de deu anys, per assumir la cartera de Presidència i el càrrec de portaveu del Govern.
Arran de la victòria del PP a les eleccions generals de 1996, Rubalcaba va desenvolupar la seva activitat política com a membre de l'Executiva del PSOE, i des del seu escó al Congrés dels Diputats. En el seu treball des de l'Oposició, Rubalcaba va ser el portaveu socialista a
Després de les eleccions de 2004, en què el PSOE, amb José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant, va obtenir la victòria, Rubalcaba va passar a ser portaveu del grup socialista al Congrés. En aquest lloc va romandre dos anys, fins que l'abril de 2006 torna al Govern per fer-se càrrec del Ministeri de l'Interior.
Els seus objectius prioritaris com a responsable d'Interior van ser la lluita contra el terrorisme i la immigració il · legal, la disminució de les víctimes d'accidents de trànsit i l'augment de la seguretat ciutadana. En els seus cinc anys al capdavant del Ministeri els morts a la carretera s'han reduït a més de la meitat, la inseguretat ha deixat de figurar entre les principals preocupacions dels ciutadans, i s'ha aconseguit frenar l'allau d'immigrants que de manera irregular intentaven accedir a les nostres costes. I, de manera molt especial, la creixent eficàcia dels Cossos i les Forces de seguretat de l'Estat, i la fermesa dels demòcrates han permès que ETA estigui més a prop que mai del seu final.
Des d'octubre de 2010, Rubalcaba va compaginar les seves responsabilitats al capdavant de la cartera d'Interior amb les de vicepresident primer i portaveu del Govern, fins que el 8 de juliol de 2011 el Comitè Federal del PSOE li encarrega formalment que encapçali les llistes socialistes per a les properes Eleccions Generals. Eleccions que, segons ha anunciat el president del Govern el 29 del mateix mes, es produiran el 20 de novembre de 2011.
Alfredo Pérez Rubalcaba està casat amb Pilar Goya des de fa més de trenta anys. Doctora en Químiques com ell de fet es van conèixer a la facultat, en la seva època d'estudiants, Pilar és professora d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques.
Malgrat la seva fama totalment justificada de treballador infatigable, Rubalcaba aconsegueix treure temps per a les seves aficions. Ha mantingut la seva passió pels esports, especialment l'atletisme encara que ja com a espectador i el futbol, afició en la qual exerceix un madridisme militant. En matèria musical combina els gustos clàssics, sobretot el barroc, amb un coneixement bastant al dia del pop espanyol. Gran amant de la lectura, és un apassionat de la novel · la negra.
La candidata del PSC: Carme Chacón Piqueras
La barcelonesa va néixer a Esplugues de Llobregat el 13 de març de 1971. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, va cursar l'últim curs de la carrera a la Victoria University of Manchester (Anglaterra). En acabar, va fer els cursos de Doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona i va realitzar estudis de postgrau a l'Osgoode Hall Law School de Toronto, a la Universitat de Kingston i a la Université Laval de Montreal (Canadà). Durant deu anys, del 1994 al 2004, va ser professora de Dret Constitucional a la Universitat de Girona.
A mitjans dels noranta, va ser observadora Internacional per la OSCE durant dos processos electorals: les eleccions a Bòsnia-Herzegovina de l'any 1996 i les que van tenir lloc a Albània l'any 1997.
Es va afiliar als 16 anys a la Joventut Socialista de Catalunya i l'any 1994 va passar a ser militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.
L'any 1999 va formar part de la candidatura del PSC a l'Ajuntament d'Esplugues i va ser nomenada primera tinent d'alcaldessa i regidora de serveis econòmics.
L'any 2000, en el 9è Congrés del partit, va ser escollida secretària de Justícia de la Comissió Executiva Nacional del PSC i aquell mateix any, es va incorporar a la Comissió Executiva Federal del PSOE com a secretària d'Educació, Universitat, Cultura i Investigació.
En les eleccions generals de l'any 2000, va sortir escollida diputada per la circumscripció de Barcelona. L'any 2004 va ser nomenada vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats. L'any 2007 va ser nomenada ministra d'Habitatge i pocs mesos després el PSC la va escollir com a cap de llista per Barcelona a les eleccions generals del 2008, on els socialistes catalans van aconseguir els millors resultats de la seva història. Des de l'abril de 2998 és ministra de Defensa i d'Espanya i membre de l'Executiva del PSC en qualitat de secretària Nacional.
Bat rècord per partida doble: és la primera ministra embarassada de la democràcia -va compartir 'a mitges' la baixa de maternitat amb el seu marit- i la primera dona al comandament del Ministeri de Defensa, on, per exemple ha acomiadat la històrica missió de Bòsnia. Diuen els que la coneixen bé que és molt tímida, una característica que no deixa endevinar en les seves aparicions públiques, en les quals sempre transmet seguretat i confiança.
Entre les seves aficions destaca la lectura, especialment la poesia, gènere amb el qual també fa els seus primers passos com a escriptora. De fet, quan es retiri de l'enrenou polític s'imagina a si mateixa "escrivint o al capdavant d'una editorial". Però de moment, es conforma amb deixar caure alguna cita literària en les seves entrevistes, en què intercala gairebé sense pensar a personatges com Simone de Beauvoir i altres, que es colen amb naturalitat entre els seus arguments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada