I tot acaba...

Avui dia 23 de novembre s'acaba el termini en què, com bé vàrem explicar a la presentació  del començament de la campanya electoral, duraria aquest blog. És el moment de les despedides i voldríem fer-ho  amb una breu valoració sobre l'experiència de fer un blog.

Quan el professor ens va dir fa tres setmanes que havíem de fer un blog sobre aquest partit, no ens va motivar gaire la idea. La primera impressió que vam tenir és que seria una feina complicada, perquè no enteníem gaire de política, i a sobre no teníem gens d'experiència sobre el funcionament dels blogs. A més, l'assignació del PSOE/PSC no concordava gaire amb les nostres preferències, ens agradava més i teniem més fàcil accés a altres partits polítics que no pas a aquest. 


Després d'aquesta experiència, però, tenim una idea completament diferent de tot això. A mesura que han anat passant els dies hem anat descobrint més coses sobre com utilitzar el blog fins a pràcticament dominar-lo. D'altra banda, el fet de seguir i analitzar la campanya, entrevistar a membres del partit polític, assistir a mitings, etc, ha fet que ens acostem i coneixem molt més de prop la política, i ara ens interessa molt més. A més, hem descobert que potser teníem prejudicis sobre aquest partit que no tenien cap fonament lògic, i el fet d'haver de centrar-nos durant 20 dies en analitzar-lo i conèixer-lo més profundament ha fet que desapareixin aquestes idees preconcebudes. Potser, fins i tot hem agafat "carinyo" als candidats a nivell personal. 

Pel que fa la organització del grup, ens hem repartit la feina força bé, de tal manera que cada dia actualitzava un membre diferent i molts cops dos actualitzaven el mateix dia. Així doncs, hem sapigut coordinar-nos per establir els continguts que s'havien d'anar tractant i perquè la quantitat de feina fos repartida de manera equilibrada. Creiem que és una experiència molt positiva en aquest sentit, ja que ens ha obligat a mantenir una certa continuïtat i a coordinar-nos a nivell de grup. 


Finalment, ens agradaria fer un esment especial a dues persones que han contribuït, de manera més o menys directa, en la realització d'aquest projecte: primerament, al nostre tutor de seminari, Francesc Vilallonga, per haver-nos aconsellat amb el propòsit de millorar, però també a en Pep Prieto, cap de premsa del grup parlamentari socialista i al qual vam entrevistar. 

Anàlisi final: Quins resultats ha donat la campanya?

Portem més de dues setmanes intentant fer el seguiment i l'anàlisi de la campanya electoral del PSC i el PSOE. Creiem que ara, un cop sabuts els resultats de les eleccions, és hora de fer una reflexió final sobre si s'han acomplert les expectatives de campanya. Han assolit els objectius específics que s'havien marcat? 

Parlarem primer dels objectius comuns com a partit, i posteriorment ens centrarem en aquells específics pel que fa al PSC a Catalunya.


PSOE

Objectiu 1. Mobilitzar l'electorat que optava per l'abstenció. 

Un tels aspectes més emfatitzats pels dos candidats, Rubalcaba i Chacón, ha estat el de fer una crida a l'electorat d'esquerres que volia optar per l'abstenció electoral. Han repetit nombroses vegades la necessitat de "sortir a votar", en moments de crisi més que mai, per defensar els seus propis interessos. Eren conscients que aquests electors eren molts dels seus antics votants i per això demanaven que es seguís confiant en el partit, perquè no votar no arreglaria res. És significativa la frase de Rubalcaba a l'acte de final de campanya a Catalunya, en que va demanar als seus que anessin a buscar a la gent, a explicar-los que (per molt malament que ho haguessin fet en l'últim mandat) els valors eren els mateixos de sempre, els de Pablo Iglesias en el moment que va fundar el partit. 

Malgrat tot, els resultats han demostrat que respecte al 2008, l'abstenció ha pujat un 2% a nivell estatal (ha estat d'un 28,31% respecte al 26,15% de 2008). A Catalunya, la diferència ha estat encara més alta, de gairebé un 4% (d'un 33,18% respecte al 29,70% de 2008). A més, han augmentat de manera important els vots en blanc i els vots nuls. 

Així doncs: objectiu no complert, tot i que sent realistes, era bastant difícil d'assolir en les circumstàncies en què es troba el país. 

Objectiu 2. Explicar el "programa ocult" del PP per guanyar electors

Els candidats s'han passat la meitat de la campanya no parlant sobre el seu propi programa, sinó sobre el què ells creien que faria el PP en cas de guanyar, sobre el seu "programa ocult" de retallades. L'objectiu era clar i ja es va veure demostrat en "El debat", Rubalcaba necessitava guanyar aquells votants què podien canviar d'opinior en sentir a parlar de les retallades que pensava fer el PP. 

Els sondejos ja mostraven que Rubalcaba ho tenia difícil. L'últim sondeig de La Vanguardia situava el PP en un 44,7% dels vots, mentre que el PSOE es quedaria en un 30,1%. Finalment, els percentatges van quedar així: un 44,62% dels vots per al PP i un 28,73% per al PSOE. 


És cert que les enquestes més fiables de totes són les que es fan a peu d'urna, però aquesta enquesta ja mostrava la tendència a la baixa dels vots del PSOE, que finalment va acabar sent d'uns 7 milions de persones menys que el 2008. Per contra, el PP creixia un 5%. 


Així doncs: objectiu no complert. 

PSC

Objectiu 3. Seguir sent la força més votada a Catalunya. 


Els socialistes catalans estaven confiats en què com a mínim aconseguirien aquesta victòria. I és que fins i tot les enquestes a peu d'urna els otorgaven 16 diputats enfront dels 14 per a CiU. La campanya de Chacón ha estat enfocada a la defensa del lema "Per Catalunya no és el mateix Rubalcaba que Rajoy", amb la voluntat de remarcar als catalans la necessitat de votar al seu partit per veure acomplerts els interessos de Catalunya. 
Malgrat tot, el resultat va ser desmoralitzant per al PSC, perdien per primer cop a Catalunya en unes generals i eren derrotats per CiU, que d'altra banda era la primera vegada que sortia com a força més votada. Van perdre 9 diputats mentre CiU en guanyava 6, el PP 3 i ICV 2. 


Altra vegada: objectiu no complert. 


Els candidats van ser conscients aleshores de què alguna cosa realment estava anant malament a nivell intern, que la gent, com se suposaven, els havia perdut la confiança i què el què el partit necessitava era recuperar aquesta confiança de la població. Per això, un cop comprovats els resultats, al PSOE no li va quedar altre cosa que acceptar la derrota com una crítica a la seva pròpia gestió de govern. El que queda per veure és quin serà el futur del partit i dels seus representants. 

Anàlisi dels resultats del PSC a les eleccions

Finalment, el PSC no va aconseguir que ahir a la nit es complissin els sondejos, que apuntaven que se situaria per davant de CIU.  Els socialistes van aconseguir un escrutini total de 14 escons i un 26,7% dels vots , 11 menys que al 2008 i amb un 18,69% de vots menys. 

Per dur a terme un anàlisi més exhaustiu, ens fixem ara en les dades per cada comarca catalana, però aquesta vegada només tenint en compte els resultats obtinguts pels dos principals partits;  el PSC i el PPC.

Les comarques on els socialistes van guanyar als populars en vots van ser especialment les de la costa i més concretament al Baix Llobregat, on van obtenir un 44,71% dels vots. Però també podríem destacar els percentatges de la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça amb un 32,59% i un 37,62% respectivament. 

Carme Chacón ha comparegut avui davant les càmeres  a la seu del PSC a Barcelona i ha pronunciat un discurs amb el qual animava a traslladar la lluita socialista a Europa perquè “és més necessària que mai”. Amb aquestes paraules, la cap de la llista del PSC ha volgut reconèixer que els socialistes han perdut però que no se senten derrotats. Les seves últimes paraules han estat d’agraïment envers Pérez Rubalcaba pel seu “esforç i entrega”.