Portem més de dues setmanes intentant fer el seguiment i l'anàlisi de la campanya electoral del PSC i el PSOE. Creiem que ara, un cop sabuts els resultats de les eleccions, és hora de fer una reflexió final sobre si s'han acomplert les expectatives de campanya. Han assolit els objectius específics que s'havien marcat?
Parlarem primer dels objectius comuns com a partit, i posteriorment ens centrarem en aquells específics pel que fa al PSC a Catalunya.
PSOE
PSOE
Objectiu 1. Mobilitzar l'electorat que optava per l'abstenció.
Un tels aspectes més emfatitzats pels dos candidats, Rubalcaba i Chacón, ha estat el de fer una crida a l'electorat d'esquerres que volia optar per l'abstenció electoral. Han repetit nombroses vegades la necessitat de "sortir a votar", en moments de crisi més que mai, per defensar els seus propis interessos. Eren conscients que aquests electors eren molts dels seus antics votants i per això demanaven que es seguís confiant en el partit, perquè no votar no arreglaria res. És significativa la frase de Rubalcaba a l'acte de final de campanya a Catalunya, en que va demanar als seus que anessin a buscar a la gent, a explicar-los que (per molt malament que ho haguessin fet en l'últim mandat) els valors eren els mateixos de sempre, els de Pablo Iglesias en el moment que va fundar el partit.
Malgrat tot, els resultats han demostrat que respecte al 2008, l'abstenció ha pujat un 2% a nivell estatal (ha estat d'un 28,31% respecte al 26,15% de 2008). A Catalunya, la diferència ha estat encara més alta, de gairebé un 4% (d'un 33,18% respecte al 29,70% de 2008). A més, han augmentat de manera important els vots en blanc i els vots nuls.
Així doncs: objectiu no complert, tot i que sent realistes, era bastant difícil d'assolir en les circumstàncies en què es troba el país.
Objectiu 2. Explicar el "programa ocult" del PP per guanyar electors
Els candidats s'han passat la meitat de la campanya no parlant sobre el seu propi programa, sinó sobre el què ells creien que faria el PP en cas de guanyar, sobre el seu "programa ocult" de retallades. L'objectiu era clar i ja es va veure demostrat en "El debat", Rubalcaba necessitava guanyar aquells votants què podien canviar d'opinior en sentir a parlar de les retallades que pensava fer el PP.
Els sondejos ja mostraven que Rubalcaba ho tenia difícil. L'últim sondeig de La Vanguardia situava el PP en un 44,7% dels vots, mentre que el PSOE es quedaria en un 30,1%. Finalment, els percentatges van quedar així: un 44,62% dels vots per al PP i un 28,73% per al PSOE.
És cert que les enquestes més fiables de totes són les que es fan a peu d'urna, però aquesta enquesta ja mostrava la tendència a la baixa dels vots del PSOE, que finalment va acabar sent d'uns 7 milions de persones menys que el 2008. Per contra, el PP creixia un 5%.
Així doncs: objectiu no complert.
És cert que les enquestes més fiables de totes són les que es fan a peu d'urna, però aquesta enquesta ja mostrava la tendència a la baixa dels vots del PSOE, que finalment va acabar sent d'uns 7 milions de persones menys que el 2008. Per contra, el PP creixia un 5%.
Així doncs: objectiu no complert.
PSC
Objectiu 3. Seguir sent la força més votada a Catalunya.
Els socialistes catalans estaven confiats en què com a mínim aconseguirien aquesta victòria. I és que fins i tot les enquestes a peu d'urna els otorgaven 16 diputats enfront dels 14 per a CiU. La campanya de Chacón ha estat enfocada a la defensa del lema "Per Catalunya no és el mateix Rubalcaba que Rajoy", amb la voluntat de remarcar als catalans la necessitat de votar al seu partit per veure acomplerts els interessos de Catalunya.
Malgrat tot, el resultat va ser desmoralitzant per al PSC, perdien per primer cop a Catalunya en unes generals i eren derrotats per CiU, que d'altra banda era la primera vegada que sortia com a força més votada. Van perdre 9 diputats mentre CiU en guanyava 6, el PP 3 i ICV 2.
Altra vegada: objectiu no complert.
Els candidats van ser conscients aleshores de què alguna cosa realment estava anant malament a nivell intern, que la gent, com se suposaven, els havia perdut la confiança i què el què el partit necessitava era recuperar aquesta confiança de la població. Per això, un cop comprovats els resultats, al PSOE no li va quedar altre cosa que acceptar la derrota com una crítica a la seva pròpia gestió de govern. El que queda per veure és quin serà el futur del partit i dels seus representants.
Els socialistes catalans estaven confiats en què com a mínim aconseguirien aquesta victòria. I és que fins i tot les enquestes a peu d'urna els otorgaven 16 diputats enfront dels 14 per a CiU. La campanya de Chacón ha estat enfocada a la defensa del lema "Per Catalunya no és el mateix Rubalcaba que Rajoy", amb la voluntat de remarcar als catalans la necessitat de votar al seu partit per veure acomplerts els interessos de Catalunya.
Malgrat tot, el resultat va ser desmoralitzant per al PSC, perdien per primer cop a Catalunya en unes generals i eren derrotats per CiU, que d'altra banda era la primera vegada que sortia com a força més votada. Van perdre 9 diputats mentre CiU en guanyava 6, el PP 3 i ICV 2.
Altra vegada: objectiu no complert.
Els candidats van ser conscients aleshores de què alguna cosa realment estava anant malament a nivell intern, que la gent, com se suposaven, els havia perdut la confiança i què el què el partit necessitava era recuperar aquesta confiança de la població. Per això, un cop comprovats els resultats, al PSOE no li va quedar altre cosa que acceptar la derrota com una crítica a la seva pròpia gestió de govern. El que queda per veure és quin serà el futur del partit i dels seus representants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada