Anàlisi de "El debate 2011"

En les següents línies, exposarem una síntesi sobre el “cara a cara” Rubalcaba-Rajoy que televisió espanyola va emetre la nit passada.

Van ser noranta minuts durant els quals els candidats a la presidència espanyola van exposar els seus projectes en cas que arribin a la Moncloa. Els temps per parlar sobre cada bloc, política social, economia i política exterior.

Segons fonts de premsa, el debat va estar força igualat en intervencions: 8.845 paraules va utilitzar Rajoy i 8.836 Rubalcaba. Independenment, però de quantes va utilitzar cadascú, ambdós discursos començaren amb una sensació de calma aparent. El “xoc” d’idees no va trigar gaire en fer-se notar: Rubalcaba basava els seus comentaris en una mena de qüestionari envers Rajoy, mentre que aquest últim, semblava trobar un lloc segur en parlar continuadament sobre dades i estadístiques d’anys passats per referir-se a “la feina mal feta”, segons el popular, pel govern de Zapatero.

Segons els analistes que TVE va escollir per analitzar el debat, Rubalcaba havia adoptat una posició de periodista i Rajoy de “convidat”, alhora que tot i no haver acabat el programa, ja declaraven com  a guanyador a Rajoy.

Pel que fa al nostre propi anàlisi, creiem que les estratègies per dur a terme el discurs no van ser les més encertades, ja que molts moments del transcurs d’aquest “cara a cara”, la sensació era de falta de respecte l’un amb l’altre, sobretot per part de Pérez Rubalcaba, qui en comptades ocasions va utilitzar un to poc apropiat. Rubalcaba era qui ho tenia més difícil, això està clar, i és per això que va optar per una estratègia molt visible al llarg de tot el debat: intentar que Rajoy parlés sobre el seu "programa ocult", amb l'esperança que Rajoy finalment destapés les retallades. Malgrat tot, el líder del PP va ser capaç de mantenir la calma i sortir airós de les "atribucions" que feia Rubalcaba a la seva política. Aquest estira i arronsa va generar una redundància en els diàlegs que no va permetre arribar en quasi bé totes les ocasions, a cap consens. Rubalcaba estava més preocupat per "fer parlar" a Rajoy que no pas per explicar el seu programa. Per altra banda, Rajoy va aconseguir mantenir la incertesa sobre els detalls més controvertits del seu programa, els que li podrien fer perdre electors. 

Un altre detall que cal destacar és el fet que Rajoy va estar durant tot el debat llegint els seus apunts, inclús quan tocava parlar a càmara; en canvi, Rubalcaba no va mirar gairebé en cap moment ni un sol paper, demostrant que "s'ho sabia" molt millor. Tot i això va haver-hi moments de tensió, en què Rubalcaba va estar a punt de perdre els papers, en veure frustrades les seves estratègies.

Cal destacar, però, que pel que fa al terrorisme a l nostre país, Rubalcaba i Rajoy mostren sempre una actitud de cooperació, deixant així de banda les seves diferències. I és gràcies a aquest acord, que s’ha aconseguit acabar amb els atemptats a Espanya.  

Així doncs, creiem que va ser Rajoy qui va liderar aquesta trobada des del principi, ja que va aconseguir acomplir amb els objectius que s'havia marcat. Tot i això, la puntuació que donem al debat en general no passa del 5: creiem que els dos polítics haurien d'haver-se centrat en discutir els seus respectius programes electorals, i no pas de faltar-se el respecte mútuament ni parlar de tot el que havien fet malament uns i altres.

Sembla que qui va guanyar el debat va ser Campo Vidal...