Ahir va ser la nostra primera vegada a un míting del PSC. Com tota primera experiència, va resultar una gran novetat per a nosaltres poder viure l'ambient que es genera dins d'un acte d'aquestes característiques; i més tractant-se de l'acte de final de campanya del PSC, i a Barcelona, fets que fan incrementar molt el nombre d'assistents.
Començarem, doncs, parlant dels mítings en general. Ahir ens vam adonar de la importància que tenen aquests actes a nivell social, de mobilització de l'electorat. No són tant per explicar el programa com per a generar un ambient de suport al candidat i de congregació de tots els votants de les diferents localitats, barris, classes socials... S'utilitza, doncs, com a eina de cohesió. Carme Chacón ja va plantejar aquesta campanya així: els matins els ha utilitzat per explicar el programa en sí, centrant-se en els diferents aspectes en diferents dies (un dia educació, un altre sanitat...), i en canvi les tardes les ha destinat a aquesta activitat més social, els mítings.
Ahir vam veure com, en efecte, l'ambient era aquest. Es repartien banderes, caramels, xapes... Es cridava als assistents a animar, alçar les seves veus... Es reunien les diferents seus socialistes de Catalunya, alguns onejaven banderes amb el nom de la localitat, uns altres havien creat pancartes... Al llarg del míting, a més, els assistents anaven entonant melodies com "Visca, visca, visca, Catalunya Socialista". Ben bé com un partit de futbol.
Creiem que és molt important que els partits polítics sàpiguen generar aquesta ambient entre la població, perquè és una manera molt sana de crear mecanismes de suport i cohesió cap al partit. Així doncs, ens va agradar molt l'ambient en aquest sentit.
Per altra banda cal parlar de l'edat dels assistents. La majoria d'ells tenia de 50 anys cap amunt i això ens va sobtar molt. Vam pensar que podia ser degut a tres possibles motius: que són la franja d'edat més representativa de votants del partit i per tant, que el partit no ha sapigut mobilitzar al jovent; que les persones grans disposaven de més temps lliure i més predisposició a assistir a aquests actes: o bé que aquests joves absents pertanyen al conjunt de la població que s'abstindrà ( o una mica de cada causa).
Per últim, pel que fa a les aportacions de Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba, creiem que va ser una mica el de sempre: criticar i posar-se amb tot el programa electoral del PP (i el que no diu aquest) i amb els seus errors polítics, cridar a mobilitzar l'electorat que té pensat abstenir-se, defensar la sanitat, l'educació i els serveis socials de l'estat del benestar... Res gaire destacat entre el que han dit fins ara. L´únic que volem destacar és que vam trobar molt encertada la última aprotació de Rubalcaba, en què va cridar a la gent a votar i a convèncer als "indignats" perquè també votessin. Això anava acompanyat amb una defensa dels ideals del socialisme que s'hereten de Pablo Iglesias (com ell mateix va dir) i és molt important que la gent tingui present que aquests ideals segueixen vigents, encara que el govern no ho hagi acabat fent del tot bé.
Acabem dient que va ser una gran experiència i que vam aprendre moltes coses que a la televisió no es poden percebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada