Podem observar en el gràfic com la pèrdua de més de cuatre milions de votants del PSOE col·loca al PP amb el seu millor resultat en la història. Una majoria absoluta amb 186 diputats enfront als 110 dels socialistes en un parlament més fraccionat.
Aquest es converteix en el pitjor resultat desde l'inici de l'etapa democràtica del partit socialista ja que fins ara, el cop que van obtenir menys escons va ser el juny del 1977, quan en van aconseguir 118.
Aquella ocasió va ser la primera en què els espanyols van ser convocats a les urnes després de la mort de Francisco Franco, i, des d'aleshores, els socialistes van sumar suports que els van permetre gaudir, fins i tot, de dues majories absolutes.
Victòria amb Felipe González
Si al juny de 1977, liderats per Felipe González, van aconseguir aquests 118 diputats i un 29,32% dels vots emesos, en les eleccions generals de març de 1979 van pujar fins als 121 escons i el 30,4% dels sufragis. La seva primera majoria absoluta va arribar a l'octubre de 1982, quan amb el 48,11% dels vots van aconseguir 202 escons, que van baixar fins els 184 al juny de 1986 amb un percentatge de vots del 44,06.
La confiança dels ciutadans en el PSOE va ser descendent en cites electorals posteriors: 175 diputats i 39,6% dels vots a l'octubre de 1989, i 159 i 38,78% el juny de 1993. Aquesta tendència va provocar el març de 1996 la primera derrota a mans del PP, en quedar-se els socialistes amb 141 escons i el 37,63% dels vots.
Van tornar a guanyar amb Zapatero
Quatre anys més tard, el 2000, i per primera vegada sense Felipe González com a cartell electoral, el PSOE encapçalat per Joaquín Almunia va baixar fins als 125 diputats i el 34,16% dels sufragis. Els socialistes van tornar a guanyar els comicis generals el 2004 de la mà de José Luis Rodríguez Zapatero, i, amb la confiança del 42,59% dels votants, van aconseguir 164 diputats.
Aquestes xifres van pujar una mica en les últimes eleccions que s'havien celebrat fins aquest diumenge, el març de 2008. En elles, el PSOE es va fer amb 169 escons i el 43,87% dels vots.
Victòria amb Felipe González
Si al juny de 1977, liderats per Felipe González, van aconseguir aquests 118 diputats i un 29,32% dels vots emesos, en les eleccions generals de març de 1979 van pujar fins als 121 escons i el 30,4% dels sufragis. La seva primera majoria absoluta va arribar a l'octubre de 1982, quan amb el 48,11% dels vots van aconseguir 202 escons, que van baixar fins els 184 al juny de 1986 amb un percentatge de vots del 44,06.
La confiança dels ciutadans en el PSOE va ser descendent en cites electorals posteriors: 175 diputats i 39,6% dels vots a l'octubre de 1989, i 159 i 38,78% el juny de 1993. Aquesta tendència va provocar el març de 1996 la primera derrota a mans del PP, en quedar-se els socialistes amb 141 escons i el 37,63% dels vots.
Van tornar a guanyar amb Zapatero
Quatre anys més tard, el 2000, i per primera vegada sense Felipe González com a cartell electoral, el PSOE encapçalat per Joaquín Almunia va baixar fins als 125 diputats i el 34,16% dels sufragis. Els socialistes van tornar a guanyar els comicis generals el 2004 de la mà de José Luis Rodríguez Zapatero, i, amb la confiança del 42,59% dels votants, van aconseguir 164 diputats.
Aquestes xifres van pujar una mica en les últimes eleccions que s'havien celebrat fins aquest diumenge, el març de 2008. En elles, el PSOE es va fer amb 169 escons i el 43,87% dels vots.
Quin és el motiu de la derrota?
El resultat de les eleccions del 20N, és senyal de què alguns dels ex-votants "desapareguts" del PSOE probablament hagin passat a votar al PP, senyal també de què anteriorment no els votaven per ideologia. Segons determina l'estudi de la "Fundación Alternativas" aquests votants sense ideologia han deixat de votar al partit degut a la imatge de partit poc moderat i amb un alt càrrec ideològic, així com la imatge molt negativa de Zapatero i el seu govern. "Aquests nivells d'insatisfacció amb el Govern entre els votants sense ideologia són excepcionalment elevats", afirma l'estudi, que indica que actuacions de l'Executiu com ara el procés de pau amb ETA o la reforma dels estatuts d'autonomia van mostrar al partit socialista com una ideologia "radical". Altres antics votants poden haver-se decantat per diferents respostes: alguns podrien haver estat els decisius per a l'increment de diputats d'ICV-IU, i altres, com és de suposar, serien els vots en blanc o nuls i els que han decidit "abstenir-se".
Aquest desastre electoral per part del partit ja estava previst segons les enquestes. Rubalcaba, conscient d'això, seguia esforçant-se amb una mínima esperança que al final no s'ha vist satisfeta. És el pitjor que els podria haver passat: que perdi el seu partit i que a sobre el PP guanyi per majoria absoluta.
Ahir, Rubalcaba va comunicar al secretari general del partit, José Luis Rodríguez Zapatero, la necessitat de convocar un congrés ordinari "com més aviat millor", però no va donar pistes sobre el seu propi futur polític .
Finalment, tot i que el PSOE no ha tingut un bon resultat, "hem perdut clarament les eleccions", va garantir que el partit estarà "a l'altura" i liderarà l'oposició d'acord amb els seus "valors i conviccions", defensant els serveis públics i els drets i llibertats aconseguits pels espanyols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada