Entrevista a Pep Prieto

Pep Prieto, periodista, és el cap de premsa del grup parlamentari socialista. En la nostra trobada ahir a la seu central del PSC a Barcelona (C/Nicaragua, 75), Pep ens va apropar a com s'està vivint la campanya des de dins, des del propi partit. 

Hem fet una selecció de les preguntes que podien ser més interessants de cara al blog, però hem de dir que tota l'entrevista va ser molt profitosa i li agraïm molt l'atenció que ens va prestar en tot moment.






Mireia, Cristina, Patrícia: Bona tarda Pep, voldríem saber quina és exactament la teva tasca dins el PSC.

Pep Prieto: Bona tarda. Doncs bé, jo sóc el cap de premsa del grup parlamentari socialista, però com que no hi ha activitat parlamentària durant la campanya, estic integrat dins el gabinet de comunicació, amb José Zaragoza, que és el director de campanya. Per una banda,  m’encarrego de coordinar la relació amb els mitjans de comunicació i per l’altra, de donar sortida mediàtica als missatges, de revisar notes de premsa, i de controlar la difusió d’aquests a la xarxa.

MCP: Com ha decidit el partit gestionar la difusió dels seus missatges a través de les xarxes socials?

P.P: Primerament m’agradaria recordar-vos que les xarxes socials són un instrument relativament nou: fa quatre anys tota l’”artilleria” es reduïa només a la web del partit. Al twitter, per exemple, hi ha alguns missatges fets per la pròpia Carme (en aquests casos van signats), però també n’hi ha que estan escrits per l’equip responsable de la difusió dels missatges a les xarxes socials i per tant, no estan signats. Sent sincer, la Carme no utilitza gaire twitter, però amb els seus escrits vol transmetre que està a les xarxes, que realment està al dia del què està passant. A més a més, les xarxes són una eina per fer rèpliques d’allò que diuen els membres dels altres partits, com ERC o CIU.

Facebook representa una eina més personalitzada, ja que es pot visualitzar les fotos dels diferents actes de la Chacón , és un instrument més social, mai millor dit. Twitter, en canvi, és més directe i més dinàmic. Tot allò que allà es publica, es converteix immediatament en notícia, cosa que ens demostra cada dia més, la grandíssima influència de les xarxes socials.

MCP: Voldríem preguntar-te pel segon espot de campanya de la Carme Chacón. Com veus la polèmica que ha generat?

P.P: Ara parlaré de manera personal: sincerament, jo no hagués posat l’escena del pacient morint-se. Tot i això haig de dir que a mi, com a professional de la comunicació, l’espot m’agrada des d’un punt de vista conceptual: els maniquís intentaven representar absència. En general, em  sembla molt efectiu, però a la vegada poc subtil, molt explícit. Crec que es va fer bé retirant-lo, però durant dos dies tothom parlava d’ell i per tant, del PSC, la qual cosa ens va dur a pensar que no ho havíem fet tot malament, ja que vam aconseguir que es parlés del partit, per bé o per malament.

MPC: Com veus, en general, l’estratègia de campanya del PSC. Està donant els resultats que esperàveu o creus que s’hauria de canviar alguna cosa?

P.P: Bé, el fet que durant la campanya haguem baixat imperceptiblement a les enquestes, demostra que alguna cosa estem fent bé, tot sabent que tenim l’electorat molt desmotivat. En aquesta campanya hi ha coses que s’han fet bé. Per exemple, el fet de limitar el nombre d’actes per dia; la Carme ha reduït la seva agenda a 3 ó 4 actes diaris. S’ha apostat per un matís més sectorial, és a dir, per la difusió d’un missatge més específic: un dia sanitat, un altre educació... i a les tardes, mítings.

Com a contrapartida, un aspecte negatiu és la polèmica que s’està generant entorn els polítics i els periodistes: són els polítics qui han de controlar allò que els mitjans volen transmetre? Aquest és el problema, les queixes dels professionals de la comunicació per l’intervencionisme excessiu dels polítics. Un altre aspecte negatiu és que s’estan barrejant conceptes, és a dir, es confon el missatge de Catalunya amb el missatge de Madrid i fins i tot amb altres partits.

MCP: Trobes que les enquestes són un mètode fiable?

P.P: Depenent de si es tracten d’unes generals o d’unes autonòmiques. Crec que en les autonòmiques, el marge d’error és menor. En aquest cas, les enquestes proclamen Rajoy com a guanyador, però realment tot forma part d’un cicle i penseu també que les xarxes socials desgasten molt un polític;  per als ciutadans, el problema no és Rubalcaba, sinó el PSOE.

MPC: Creus que en Rubalcaba dimitirà i que la Carme Chacón intentarà substituir-lo?

P.P: No, per una senzilla raó: perquè fins al març, no es decidiran els secretaris generals dels partits i fins que arribi aquest moment, no es pot deixar el partit “orfe”.

Que la Carme ho intentarà, crec que sí, perquè és una dona vàlida i molt apreciada per la seva tasca com a Ministra de Defensa.


MPC: Crec que això és tot,. Moltes gràcies, Pep.


P.P: A vosaltres. Si necessiteu qualsevol cosa no dubteu en trucar-me.